Quan comença el procés d’acollida?

Quan comença el procés d’acollida? En les primeres trobades de cada família i infant amb la mestra? En el primer dia d’escola?

Fem arrere i ens remuntem a aquella primera visita a l’escola, la qual, a voltes, arriba fins i tot quan la criatura està encara dins de la panxa.

Entrar-hi per primera vegada, veure’n la marxeta. Del berenar, del joc al pati, d’un conte que tot just comença a contar la mestra… o d’una baralla o de l’aula desbaratadíssima després d’una estona de joc desbocat -la realitat!-.

I d’aquella primera visita -en què encara tot es veu molt llunyà- a la primera trobada al juny amb tot l’equip… i amb tot l’aiguabarreig de dubtes i pors -ai, que açò ja va!-, però també d’il·lusions i ganes.

Al juny ens posem nom i cara, i després, en petit comité, la mestra i les famílies de cada colleta ens ajuntem per posar en comú inquietuds i preguntes, i per a esbossar els següents passos del procés d’acollida per al setembre (condicionats sovint, malauradament, pels malabarismes laborals).

Arriba el setembre i arriben les primeres trobades de cada família i infant amb la mestra, els tres punts que xino-xano faran triangle. Un temps d’”exclusivitat” preciós i molt valuós per descobrir junts els espais de l’escoleta, jugar i xarrar, no necessàriament, o almenys no només de l’infant o de la criança, sinó d’açò i d’allò que va sorgint, d’açò i d’allò que anem descobrint que ens uneix, del que siga, al capdavall, amb què a poc a poc anem coneixent-nos i sembrant complicitats.

I després d’aquestes primeres trobades, el procés continua en xicotet grup, la colleta va bastint-se. Sense presses i acompanyats, sense expectatives ni dates preestablides per als primers comiats, cada infant i família és diferent, i diferent serà el camí fins a fer seus els espais de l’escoleta, fins a sentir-s’hi segurs i oberts a explorar-los, fins a poder soltar la mà de la mare, del iaio o de la tia, i trobar, també en els braços de Núria, Viqui, Marta o Amparo, caliu per a refugiar-s’hi i esperó per a aventurar-se a gaudir de les experiències que l’escola ens brindarà.

Felices (i nervioses) d’emprendre juntes les primeres passes del camí del nou curs, famílies. Seguim!

Benvingudes al cus 2024/2025

El començament del setembre és sinònim d’estrena.
L’horitzó d’un nou curs estén un llenç en blanc en què, simbòlicament, esperem capbussar-nos i emergir-ne amerats d’aprenentatges i reptes, lligams i creixences compartides.
I és que l’aurèola de l’escola cobra un sentit únic cada setembre per a mestres i famílies.
En el 0-3, però, aquesta il·lusió de nou inici l’eclipsa sovint la desinquietud davant d’una primera escolarització que, en molts casos, arriba més prompte del que voldríem. Confiar a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres!
Demà comença el procés d’acollida, allò que ‘despulla’ una escola, en tant que revela de manera cristal·lina la seua mirada cap a la infantesa.
I és que, de cuidar aquest procés, de viure’l de manera respectuosa amb l’infant, penja tot el que volem que esdevinga després a l’escola -el benestar, el plaer de l’exploració, la descoberta, el joc, la creixença plena-. Ens hi va tant, en aquest procés!
Demà comença el procés d’acollida, compartit -com si no?-, amb les figures de referència de l’infant.
Fins que arriben els primers comiats encara queda, però, un món, i és que, quan puguem donar peu a aquests comiats, cal que l’escola i la mestra hagen deixat de ser el lloc i la persona desconeguda que són ara per als infants (i per a les famílies!). Transformar allò desconegut, en conegut, segur.

“I en tocar-te, tocàvem pau,

residus de la cova natal,

pa ensucrat, neu calenta,

i pròleg de la vida

que anàvem aclarint.

¿On posaré les mans que ahir tenien

el costum de tocar

port d'arribada?”

Transitar, al capdavall, de la incertesa a la certesa de saber-nos, també a l’escola, també amb Viqui, Núria, Amparo o Marta, mirats, escoltats, reconeguts, cuidats i estimats.

Benvingudes, famílies, a aquest camí que tot just comença. Un camí delicat i preciós per conéixer-nos i agafar-nos de la mà en aquest port d’arribada que volem que siga l’escola. I és que, sense terra ferma, no pot haver-hi partida. Assaonem-la, amb cos i ànima, i gaudim a mans plenes del privilegi de reviure el viatge únic de la infantesa:

“I el món era un manoll d'herbetes tendres,

una fira de nines

o el cel de pasqua blau de primavera.”