Obrir les portes de l’escola, deixar que les famílies hi entren cada dia, que miren, que siguen part del que fem... és clau a l’hora de teixir un vincle de confiança amb les famílies. D’alguna manera, però, és també despullar-nos.
I és que la transparència ens brinda moments preciosos de comunió i complicitat, però de vegades, esdevé un espill que reflecteix el dubte, la crítica o la incomprensió. Sobre els materials, els temps, les propostes, els llibres que contem, l'ordre, els límits… tot.
I així ha de ser.
Ser mestres en una escola oberta vol dir també aprendre a sostindre eixa exposició, a acceptar que mostrar-nos implica, inevitablement, ser vistes des de llocs diversos.
L’escola oberta no és una escola perfecta; és una escola humana. I això vol dir que sovint dubtem, que sovint ens equivoquem... i que la coherència no vol dir no errar, sinó reconéixer-nos humanes i continuar aprenent-ne i treballant-hi amb respecte, humilitat, estima i compromís.
Seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada