Mentre els majors de l’Escoleta gaudeixen de l’espai de les construccions, els més xicotets, d’un a dos anys, descobrim l’espai del joc heurístic.
A partir d’una gran varietat de material no estructurat, d’ús quotidià (objectes naturals de pell, paper, fusta, suro, fil...) i sensorialment ric (diversos pesos, mides, volums, temperatures, textures...), en descobrim les característiques a través dels sentits: palpant, combinant, encaixant, fent rodar, apilant, omplint i buidant, tapant i destapant...
Durant aquesta exploració, observem i actuem lliurement, cadascú al nostre ritme i segons els nostres interessos i necessitats, concentrats en el nostre joc, embadalits en el plaer a què ens porta l’acció i la repetició, amb la qual obtenim les nostres pròpies conclusions, els nostres propis aprenentatges, amb què responem al nostre desig de saber què és cada cosa provant tot el que podem fer amb ella.
De dins cap a fora, perquè els aprenentatges naixen del nostre afany intrínsec de descobrir el que ens envolta, i es nodreixen de l’estima, el respecte, la confiança i la seguretat que ens donen les persones que ens acompanyen en aquest camí perquè, sense por a equivocar-nos i sense pressió per a poder gaudir-hi al nostre ritme, mai no s’apague aquest anhel innat que mai no deixarà de meravellar-nos.
