Escoleta El Trenet Cooperativa Valenciana

divendres, 21 de maig del 2010

Un tren con parada en Patraix

NEUS CAVALLER

"Los primeros niños y niñas que subieron al trenet con las aventuras del Pirata Patachula, y que fueron partícipes de una visión precursora de la enseñanza infantil, se han hecho grandes", recuerdan Ana Nàtxer y Librada Mas, maestras fundadoras de la cooperativa El Trenet, la primera y única escoleta del barrio de Patraix, que hoy cumple 30 años.

Algunos de aquellos maestros repiten ahora su experiencia como padres en su apuesta por sustituir la visión "exclusivamente asistencial" de las guarderías por otra basada en una educación completa desde que los niños nacen. Ese es el caso de Rosa Mestre, que antes fue maestra del centro y ahora es una más de las mamás que han subido a sus hijos a este tren pedagógico.ç

La "apuesta educativa" frente a la visión puramente "asistencial" fue el objetivo clave que se propusieron este grupo de jóvenes docentes, entonces todavía vinculados a la Escuela de Magisterio o a la Facultad de Psicología. "Decidimos impulsar un proyecto que aplicara los conceptos pedagógicos del constructivismo a nivel educativo", han contado Ana y Librada.

Los años han dado la razón a aquella visión impulsada por sus trabajadores. "La misma Ley de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE) recogió en 1990 parte de esos propósitos reconociendo esta etapa como el primer ciclo de enseñanza infantil, creando un currículo propio e incorporando a los colegios públicos el segundo ciclo de infantil de 3 a 6 años", reflexionan.

Con esta visión los miembros fundadores de El Trenet no sólo se avanzaron diez años a los marcos legales posteriores, sino que también fueron visionarios respecto al tratamiento de las lenguas en la enseñanza. "Tres años antes de que la Generalitat aprobara la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià, El Trenet ya ponía en práctica la inmersión lingüística en sus aulas", siguiendo el modelo iniciado cinco años antes por Escola Valenciana, el movimiento de escuelas en valenciano más importante, añade otro padre, Gerard Fullana.

El proyecto, que contó con el beneplácito del primer Ayuntamiento democrático -que impulsó el Patronato de Escuelas Infantiles- se truncó nada más llegó el PP al gobierno local.

La fórmula de "estratificación social" -en la que "el hijo del director de un hospital jugaba con el hijo de un obrero", como recuerda otro fundador, Paco Nàtxer- fue fulminada en 1992 por la edil Dolores García Broch, de Unión Valenciana, que cogobernaba con los populares. El Patronato, que había sido subvencionado por la UCD y el PSOE y exportado con éxito a capitales como Granada, fue clausurado.

Pese a casi 20 años de privatización de este tramo educativo, los niños de esta escoleta pueden seguir disfrutando de una pedagogía constructivista y moderna, gracias al tesón de "maestros y padres que hace 30 años se subieron a este tren con parada en el barrio de Patraix", resume Fullana.

dissabte, 1 de setembre del 1979

Pata-xula i la resta de companys del viatge al Trenet

A partir de la curiositat i les preguntes que suscita l'aparició al Trenet d'una caixa plena de cocos, pinyes, i amb un missatge pictogràfic del pirata Pata-xula... els xiquets comencen a teixir el guió d'una aventura que, any rere any, continua regalant-nos moments únics de lliure experimentació, manipulació, moviment i creació.
Un oasi de faula en un espai, l’Escoleta, on ens sentim segurs i confiats per fer brollar l’emoció, la imaginació i el plaer de l’exploració i la descoberta.
Voleu anar a la selva amb nosaltres? Mireu, mireu!

A més de Pata-xula, fem camí al Trenet amb altres companys de viatge d'allò més especials: la Bruixa de la Morera, el mag Flautirorí, la gallina Quiqueta i la vaca Paca.

La Bruixa de la Morera, que bufa i bufa ben fort fins que les fulles cauen en filera...

El mag Flautirorí, que amb el seu flautí cobreix de neu el Trenet en tan sols una nit...

La gallina Quiqueta, que, com nosaltres, mai no para quieta!

La vaca Paca, que un bon dia ens deixa sense llet i no parem de buscar-la fins que en descobrim el secret!

L'equip

Quan tot just tocàvem amb la punta dels dits la democràcia, un grup de joves mestres vam posar en marxa el Trenet, amb l'entusiasme propi d'un temps en què tot estava per fer i tot era possible, i a recer del malaguanyat antic Patronat Municipal d'Escoles Infantils.
Una gran xarxa pública d'escoletes infantils municipals de barri a la ciutat de València, en valencià, cooperatives, arrelades i compromeses amb la innovació pedagògica de la qual, malauradament, som una de les poques supervivents.
Hereves dels moviments de renovació pedagògica i d'oposició al franquisme, hem fet camí des del 1979 a Patraix, el nostre barri, amb qui teixim cada dia la xarxa d'experiències i emocions compartides que és per a nosaltres l'educació.
Trenta-set anys després, aquells joves somiatruites que vam engegar el Trenet ens hem fet majors, però la força i la il·lusió amb què començàrem continua intacta, i és que és molt el que ens heu fet créixer com a mestres i com a persones, famílies, i molt també el que ens queda per aprendre de cadascun de vosaltres, amb qui cada any compartim els apassionants i irrepetibles primers anys de la vida dels vostres fills.
Al Trenet trobareu la creativitat d'Anna, la imaginació de Paco, la vivesa de Librada, la dolçor d'Imma Luz i el somriure sempre amatent de Vicky: mestres i educadors que compartim el dia a dia amb...

Felicitat Signes, la nostra psicòloga, que ens ajuda tant a pares com a mestres a entendre millor cada xiquet i a trobar amb cadascun d'ells la manera de parlar amb el món i les ganes de donar als llavis, als ulls i al dit menut del peu motius per jugar, descobrir, riure, créixer i estimar.
Amparo Campos, la nostra mestra de música, amb qui creixem al ritme dels acords de l'emoció, ens concentrem en totes les claus, integrem tots els timbres, heretem la melodia de la nostra cultura i ens nodrim al compàs de la creativitat, la memòria i la coordinació... aprenent un llenguatge amb què expressar-nos i gaudir del fet artístic.
Mercedes Alfonso, la nostra psicomotricista, amb qui compartim un espai i un temps, el de les sessions de Psicomotricitat Vivenciada, per a desfogar-nos, relaxar-nos, desafiar-nos, construir, cooperar, reptar, caure, arrebossar-nos… sentint-nos capaços, segurs i lliures per a gaudir del plaer d’actuar i del plaer de pensar, simbolitzar i decidir la nostra actuació a través del joc.
Mariví Izquierdo, la nostra cuinera, a qui ajudem a comprar, preparar i cuinar el menjar ecològic que ens ompli i ens alegra la panxeta cada dia, i que Carol ens porta del seu hort de Llíria (Servim Vida).

Junts formem una xicoteta cooperativa transparent, democràtica, igualitària i participativa, on treballem per una escola que es nodrisca de l’experimentació, l’art, la imaginació, la llibertat, les emocions, i amb el compromís per una educació reflexiva i conscient que poa de la criança natural, de la contínua interacció i col·laboració amb les famílies, de l’aprenentatge a través dels sentits, del respecte a la individualitat de cada xiquet i del seu anhel innat per descobrir-se i descobrir el món que l’envolta: al seu ritme i a la seua manera.

Si voleu saber-ne més, no dubteu a escriure'ns (info@escoletaleltrenet.com), telefonar-nos (963800758) o, per descomptat, acostar-vos a l'Escoleta a passar una estoneta a nosaltres. Sense cita prèvia i sense límits, i és que sempre trobareu les portes obertes del Trenet tant per a pujar-hi com per a vindre a conéixer-nos, veure com treballem i compartir amb nosaltres la màgia de créixer.
Vos esperem!

Patraix, una escola oberta a la vida

Patraix, la nostra estació d'eixida i aribada, dóna sentit al nostre projecte educatiu, i és que Patraix és el barri que ens acull i ens nodreix cada any de mil i una experiències i emocions compartides.

La nostra plaça, l'escola de vida on a tothora anem a pintar, xarrar, comprar, jugar, fer fotos, ballar.... i tants altres racons com la biblioteca, l'ouateria, la verduleria, el forn, el centre de majors, la llibreria, la pescateria... on trobem un fum de veïns que pugen amb nosaltres al Trenet del goig de ser i fer barri, teixint junts eixa xarxa de confiança, seguretat i estima que necessitem per créixer junts i construir el Patraix amable, net, alegre i combatiu que tots somiem.
Som i fem Patraix, i estem al carrer de Calamocha, 12, d'on cada dia eixim per viure experiències d'aprenentatge, de creació i d'intercanvi tan significants i il·lusionants com les que ara vos mostrem.
Moltes gràcies a Leo, Azahar, Pili, Nacho i Lola, Carmen, Nacho, Jose, Cris... i a tota la resta d'establiments, associacions i veïns del barri, per fer que viatjar amb vosaltres siga tan fàcil, tan enriquidor i tan bonic!

El nostre projecte educatiu

Benvinguts a un viatge guiat per l’anhel dels vostres fills per descobrir tots els misteris que enclou el món que tot just han començat a desempaperar. Un anhel inesgotable per buscar, observar, escoltar, interessar-se, preguntar-se, imaginar, inventar... que es torna, a cada moment, una oportunitat infinita de conéixer, aprendre i créixer.

Un anhel intrínsec que es nodreix de la sorpresa davant d’un bassal que es desperta sota els seus peus, d’una pilota que s’esvaeix damunt de la teulada i que cau rodolant entre mirades de silent expectació, d’unes notes juganeres que ens esguiten de somriures: troballes que conformaran tantes rutes i paisatges com passatgers han pujat al Trenet perquè, per ells mateixos i cadascú al seu ritme, comencen a descobrir-se i a descobrir per primera vegada el món que els envolta.

Fugirem de les presses i de l’estridència de les pantalles, que ens arravaten el lligam amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos; ens amerarem de carícies, terra, jocs i somnis; i ens alliberarem del dictat del rellotge, de la tirania del currículum homogeneïtzador i de l’artificial esquarterament del saber, que ofeguen el vostre deler innat per explorar, experimentar, imaginar, crear i aprendre per vosaltres mateixos, i per fer de la vida un joc on tot pot ser i on tot podreu fer que siga.

Perquè el joc és el vostre tresor més gran, perquè és en obrir-lo que hi heu trobat la joia d’expressar-vos, relacionar-vos, descobrir, sentir, transformar... la joia de canviar l’absurd, inhumà i avorrit món dels adults, que tant necessitem mirar-vos per a adonar-nos que cal que vos el tornem. Que el món ha de ser vostre, xiquets i xiquetes, perquè només així podrà ser el món amable, lliure, compromés i solidari que tots somiem.