D'un matí a l'hortet amb els majors de Patraix

Eixim amb temps, els uns i els altres. Des del Centre de Dia Albors, caminadors i gaiatos. Des del Trenet, passets curts i maldestres.

Des de fa un parell d’anys, ens trobem a l’hort amb els majors de Patraix.

Entre bambolles, bots i rialles, ramets d’espígol i el favar que tot just brota, divendres li vam cantar l’aniversari feliç a Miguel, que feia 100 anys, tota la colla d’infants de 2.
I en eixe miratge de normalitat que estan sent aquests dies a l’escola, la trobada de divendres esdevingué bàlsam, llera d’eixa emoció continguda que cal que deixem brollar, pels infants… i per nosaltres mateixos.
L’escola, de la mà de la vida.

De la tornada a l'escola després de la riuada

Tan complicat ara com necessari, vital. Lliurar-nos de ple a l'acolliment dels infants i les famílies, conscients que la nostra tornada a escola no és més que un miratge. Sabent-nos-en, però, afortunades. Afortunades de poder tornar-hi. Afortunades d'haver-hi tornat totes.
A l’altra banda del riu clama entre el fang la tristor i la ràbia, la perplexitat i la impotència, la pèrdua. D’una banda a l’altra, però, un pont. El pont de la solidaritat que ens agermana i ens amera d’esperança.
Ponts. Ens calen ponts. Ponts enfora, als altres; i ponts endins, a un mateix.
Força i ànim a totes les persones afectades, en especial a tots els mestres que maldeu per tornar a la vostra escola i abraçar l’aiguabarreig emocional dels infants, i també el propi. Obrint espais de joc i escolta que els permeten, que ens permeten, traure i elaborar allò viscut. Encomanant-nos la necessària expectativa de reparació, de seguretat, de demà... a través d’un espai, d’un temps, d’un lligam, l’escola, que la fa viva i plena... de sentit.

Bon 9 d'octubre!

D’uns gegants que han aparegut al barri, d’uns dolcets que acoloreixen els forns, d’unes torres que s’enlairen colze a colze… d’una història que, ara com ara, els és encara molt llunyana però que va fent camí en la consciència i el compromís per un País i una llengua que es conjuga en futur en les seues primeres paraules.

Contra els incomptables embats de menyspreu i arraconament, paraules de joc, descobertes i afectes. Paraules que ens arrelen, ens expliquen i ens vinculen per sempre a través de la memòria i l’emoció compartida.

Bon 9 d’Octubre!

Encetem octubre, cada colleta al seu ritme

En la colla dels majors d’1-2 anys (de principi de 2023), els comiats flueixen cada vegada millor -no n’hem tingut pressa, el camí de la confiança ja estava bastit-, i assistim a les primeres complicitats i mostres d’afecte amb la mestra i entre els infants -observem, respirem, somriem, tot va bé-.

Tant és així que, juntament amb les dos colles de 2-3 anys, hem pogut fer la primera eixida del curs. La majoria d’infants d’aquestes dos colletes són veterans, i això fa que el ritme de la familiarització, també per als infants nous, puga prendre prompte volada.

No obstant això, tot just ha començat octubre, i una eixida al teatre amb autobús són paraules majors. És per això que l’hem feta amb les famílies, amb qui recorreguérem el Parc Central invocant Pata-xula, i ens vam meravellar amb l’obra “Madame Lumiere”, un viatge oníric senzillament preciós.

Agraïdes de la resposta, sempre, de les famílies, les quals ens permeten sumar experiències ben nodridores; i emocionades de poder recórrer el camí de l’acollida i la familiarització com un procés compartit, sense presses ni pressions, i viscut des de la confiança forjada a foc lent, conscients de quins passos podem fer i quins encara no per tal que el camí avance sempre des de la seguretat i el plaer.

I on són, els menuts d’1-2 anys (de final de 2023)? Els separen tan sols uns mesos, però quins mesos! Són mesos de conquestes ben significatives -la marxa, les primeres paraules!-, i, a hores d’ara, tenen uns ritmes molt diferents a la resta. Molts necessiten encara la becadeta de mitjan matí, i les dos figures de referència (tutora i mestra de suport), com menys es menegen, millor. Observem amb alegria com es desplacen per l’aula i gaudeixen de l’exploració –senyal de la seguretat que van guanyant en l’espai i en les persones que l’habiten–; i ampliem a poc a poc la ‘casa’ amb les primeres incursions al pati i a la sala de psicomotricitat. I a cada moment, pertot i per damunt de tot, la satisfacció de les necessitats bàsiques (nodrir-se, descansar, estar net), l’adaptació a la diversitat de ritmes, el sosteniment emocional, les cures. Peremptòries, de lliurança plena; de cos i ànima, essència.

Més vessants de l’acollida

Parlàvem fa unes setmanes de quan començava el procés d’acollida, i féiem la vista arrere a la primera visita a l’escoleta, a la primera reunió amb l’equip al juny, a les primeres trobades de cada família amb la mestra al setembre i, per descomptat, a aquests primers dies, setmanes… compartides amb les famílies sense dates preestablides per als primers comiats.

Dins del procés d’acollida hi ha també, però, el primer comboi, la festa de benvinguda, enguany amb @aitana_carrasco ♥️, la primera reunión de grup amb la mestra i també les primeres trobades de famílies amb Paula Rodrigo, la psicòloga de l’escoleta, amb qui volem donar peu a traure, a posar en comú, a entendre l’aiguabarreig tan gran d’emocions que desperten aquestes primeres setmanes d’escoleta als infants… i a pares i mares.

El procés de l’acolliment ens remou a tots per dins, però ajuntar-nos i obrir-nos a posar en paraules com ens sentim, com ho estem vivint, ens permet trobar acompanyament, suport i recursos, i fer xarxa, al capdavall, des de l’experiència compartida. 

Estrenem un nou espai a l'Escoleta

Una escoleta oberta a les famílies, que poden entrar, eixir i estar-s’hi sempre que vulguen. A les aules, als patis… i, des d’enguany, també al nou espai per a famílies. Esperem que el gaudiu bona cosa! Per xarrar, fer-vos un cafenet, llegir, fer una ullada a la roba per fer barata… Tot vostre! ☺️

La biblioteca l’anirem omplint a poc a poc; de moment, hem començat hamb un grapadet de recomanacions de lectura!

Quan comença el procés d’acollida?

Quan comença el procés d’acollida? En les primeres trobades de cada família i infant amb la mestra? En el primer dia d’escola?

Fem arrere i ens remuntem a aquella primera visita a l’escola, la qual, a voltes, arriba fins i tot quan la criatura està encara dins de la panxa.

Entrar-hi per primera vegada, veure’n la marxeta. Del berenar, del joc al pati, d’un conte que tot just comença a contar la mestra… o d’una baralla o de l’aula desbaratadíssima després d’una estona de joc desbocat -la realitat!-.

I d’aquella primera visita -en què encara tot es veu molt llunyà- a la primera trobada al juny amb tot l’equip… i amb tot l’aiguabarreig de dubtes i pors -ai, que açò ja va!-, però també d’il·lusions i ganes.

Al juny ens posem nom i cara, i després, en petit comité, la mestra i les famílies de cada colleta ens ajuntem per posar en comú inquietuds i preguntes, i per a esbossar els següents passos del procés d’acollida per al setembre (condicionats sovint, malauradament, pels malabarismes laborals).

Arriba el setembre i arriben les primeres trobades de cada família i infant amb la mestra, els tres punts que xino-xano faran triangle. Un temps d’”exclusivitat” preciós i molt valuós per descobrir junts els espais de l’escoleta, jugar i xarrar, no necessàriament, o almenys no només de l’infant o de la criança, sinó d’açò i d’allò que va sorgint, d’açò i d’allò que anem descobrint que ens uneix, del que siga, al capdavall, amb què a poc a poc anem coneixent-nos i sembrant complicitats.

I després d’aquestes primeres trobades, el procés continua en xicotet grup, la colleta va bastint-se. Sense presses i acompanyats, sense expectatives ni dates preestablides per als primers comiats, cada infant i família és diferent, i diferent serà el camí fins a fer seus els espais de l’escoleta, fins a sentir-s’hi segurs i oberts a explorar-los, fins a poder soltar la mà de la mare, del iaio o de la tia, i trobar, també en els braços de Núria, Viqui, Marta o Amparo, caliu per a refugiar-s’hi i esperó per a aventurar-se a gaudir de les experiències que l’escola ens brindarà.

Felices (i nervioses) d’emprendre juntes les primeres passes del camí del nou curs, famílies. Seguim!

Benvingudes al cus 2024/2025

El començament del setembre és sinònim d’estrena.
L’horitzó d’un nou curs estén un llenç en blanc en què, simbòlicament, esperem capbussar-nos i emergir-ne amerats d’aprenentatges i reptes, lligams i creixences compartides.
I és que l’aurèola de l’escola cobra un sentit únic cada setembre per a mestres i famílies.
En el 0-3, però, aquesta il·lusió de nou inici l’eclipsa sovint la desinquietud davant d’una primera escolarització que, en molts casos, arriba més prompte del que voldríem. Confiar a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres!
Demà comença el procés d’acollida, allò que ‘despulla’ una escola, en tant que revela de manera cristal·lina la seua mirada cap a la infantesa.
I és que, de cuidar aquest procés, de viure’l de manera respectuosa amb l’infant, penja tot el que volem que esdevinga després a l’escola -el benestar, el plaer de l’exploració, la descoberta, el joc, la creixença plena-. Ens hi va tant, en aquest procés!
Demà comença el procés d’acollida, compartit -com si no?-, amb les figures de referència de l’infant.
Fins que arriben els primers comiats encara queda, però, un món, i és que, quan puguem donar peu a aquests comiats, cal que l’escola i la mestra hagen deixat de ser el lloc i la persona desconeguda que són ara per als infants (i per a les famílies!). Transformar allò desconegut, en conegut, segur.

“I en tocar-te, tocàvem pau,

residus de la cova natal,

pa ensucrat, neu calenta,

i pròleg de la vida

que anàvem aclarint.

¿On posaré les mans que ahir tenien

el costum de tocar

port d'arribada?”

Transitar, al capdavall, de la incertesa a la certesa de saber-nos, també a l’escola, també amb Viqui, Núria, Amparo o Marta, mirats, escoltats, reconeguts, cuidats i estimats.

Benvingudes, famílies, a aquest camí que tot just comença. Un camí delicat i preciós per conéixer-nos i agafar-nos de la mà en aquest port d’arribada que volem que siga l’escola. I és que, sense terra ferma, no pot haver-hi partida. Assaonem-la, amb cos i ànima, i gaudim a mans plenes del privilegi de reviure el viatge únic de la infantesa:

“I el món era un manoll d'herbetes tendres,

una fira de nines

o el cel de pasqua blau de primavera.”

Conte contat, conte acabat…

El viatge s’acaba, famílies, i a l’estació una nova destinació ja vos espera.

En el Trenet es queden records a cabassos de cadascun de vosaltres, de tot allò viscut i compartit, l’equipatge que esperem que vos abrigue allà on aneu. I és que és al 0-3 on tornem, conscient o inconscientment, tota la vida. D’allí venim.

I el nostre anhel darrere de cada dia, de cada proposta, de cada paraula, de cada gest… és que, allí, hi trobeu sempre uns braços oberts on arrecerar-vos i unes arrels ben fondes des d’on continuar creixent amb la seguretat per a dir no, amb la llibertat de dir, sentir, ser i estimar; amb la mirada oberta per a veure més enllà, amb la intensitat de saber cada instant irrepetible, amb la mà estesa per a comprendre l’altre i amb el plaer d’aprendre el món i l’esperó de comprometre-s’hi i transformar-lo.

Diem adeu mentre els records fan ja camí per sempre dins nostre, diem adeu mentre farfallegem emocionades un desig: que tant de bo no deixeu mai de buscar la lluna a ple dia.

Perquè sí, “l’esperança és un infant”.

Amb moltissima estima,

L’equip de la que sempre serà la vostra escoleta

Pata-xula 2024

"Tenim un món petit que no apareix als mapes

Un tren a l'infinit i un vol sense tornada

Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge

Ja saps com és aquest camí...” 🎶

Perquè el més bell del viatge és el record, perquè tant de bo aquest vídeo ajude que siga per sempre… ♥️🏴‍☠️

Pata-xula 2024

No hi ha lleure infinit sinó a la platja...

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…


Josep Carner