Dissabte entràrem al Trenet per un túnel de fulles i corfes, des d’on ja vam començar a ensumar... el gran tarongerar.
Les taronges vam haver de buscar a la falda del taronger gegant, on els més xicotets les anaven descobrint, desempaperant, olorant, xuplant i guardant al cabasset, fins que, redolant, redolant... vam arribar al pati gran.
Una i altra vegada vam fer caure les taronges per les canaletes fins que, al sentir com començava la cançó de la taronja, que, tant majors com menuts, ens sabem amb tots els ets i els uts, vam anar a corre-cuita al pati menut.
Cadascú al seu tabalet, cantant i tocant ben fort, perquè ploga i ploga i es faça bona saó per tots els horts!
Després de tant de tràfec, uns ens en vam anar al menjador a assaciar la nostra set fent-nos un suquet, i, els altres, a la classe de música, on ens esperava un gran llenç sobre el qual vam estampar les darreres taronges de l’any i, entre tots, vam fer aquest mural.
I amb el llenç, però també amb les mans, els peus i la cara ataronjada, Mariola i Sara ens van aplegar al pati gran, i, entre contes i cançons, vam acabar rient, jugant i gaudint encara més en una festa per la qual vos diem de tot cor: moltes gràcies a tots i a totes per deixar-nos el solatge de tants i tan bons records!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada