A poc a poc, els encisams i les tomaques comencen a esperesar-se i a acolorir de vida el nostre hortet; amb l'aliment de les tendres mirades amb què tothora hi guaitem, amb les cançons amb què els embolcallem mentre els ruixem, amb les carícies amb què cada dia ens n'acomiadem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada