Avui hem baixat del Trenet i ho hem fet botant aquest bassal que ens ha esguitat a tots de joia. Mestres i xiquets embolcallats de gotes juganeres, tantes com records ens han envaït després que, a la vesprada, hàgem tancat definitivament el curs.
Amb l’aiguabarreig d’emocions que sentim, entre la il·lusió per començar les vacances i l’enyor de totes les famílies de qui avui ens hem acomiadat, volem dedicar-vos aquestes paraules i, en especial, a vosaltres, xiquets i xiquetes, que algun dia podreu llegir-les, només un desig: fugiu de les estridències, les presses i les pantalles que emmirallen la realitat, i amereu-vos de carícies, terra, jocs i somnis.
I allà on aneu, mai no deixeu que l’escola vos buide les butxaques de la vostra curiositat, el vostre coneixement i el valor de la vostra curta però ja tan intensa història; mai no permeteu que el dictat del rellotge, la tirania del currículum homogeneïtzador o l’artificial esquarterament del saber vos ofegue el vostre deler per explorar, experimentar, imaginar, crear i aprendre per vosaltres mateixos; i per fer de la vida un joc on tot pot ser i on tot podreu fer que siga.
Perquè el joc és el vostre tresor més gran, perquè és en obrir-lo que heu trobat la joia d’expressar-vos, relacionar-vos, sorprendre-vos, sentir, aprendre, transformar... la joia de canviar l’absurd, inhumà i avorrit món dels adults, que tant necessitem mirar-vos als ulls per a adonar-nos que cal que vos el tornem. Que el món ha de ser vostre, xiquets i xiquetes, perquè només així podrà ser el món amable, net, lliure, unit i solidari que tots somiem.
Amb una mirada que acull, una orella que escolta i una mà que s’obri vam voler que vos sentíreu al Trenet com a casa, i amb el cor ple de vivències i emocions compartides ens acomiadem de vosaltres fins al setembre o fins sempre, amb el goig d’haver desempaperat amb vosaltres, xiquets i xiquetes, i amb les vostres famílies, el regal d’estrenar el món, real i imaginatiu, i exterior i interior; guiats pel vostre anhel per fer i desfer, per crear i recrear-se: junts, feliços, rebels.
Una abraçada ben forta, famílies, de la que serà, per sempre, la vostra escola!
Amparo, Anna, Imma, Felicitat, Librada, Mariví, Mercedes, Júlia, Sònia, Paco i Vicky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada