Tímidament ens hi hem acostat, i, en un tres i no res, tots ja estàvem descalçats, i és que tindre els peus lliures per caminar i sentir és una de les coses que més ens deleix.
Sorolloses com una mascletada d'anous, dures com un llit de branques, punxoses com les petxines, refrescants com l'aigua de flors… tot de noves sensacions que hem redescobert avui recorrent una vegada i una altra un camí de textures farcit de sorpreses per als sentits a cada revolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada