Entre totes les sorpreses del final de curs, la més dolça és, sens dubte, el pastís que, des de fa quatre anys, ens porten els pares d’Una i Pol Philippe.
Amb cada pastís un curs, i amb cada mos un record...
De la primera visita a l’Escoleta entre nervis i dubtes a descobrir-ne amb Una cada racó, conéixer els companys i teixir complicitats amb la mestra; i de l’alegria en anunciar-nos que Pol creixia dins de la panxa i de les vostres vides, a veure’l comboiant els amics i bellugant-se a regna solta per tota l’Escoleta...
Són tantes les emocions, confidències i rialles compartides, que pujar a l’estació de la memòria ens deixa un sabor intens i deliciós.
I és que obrint de bat a bat les portes de l’Escoleta a les famílies, ens convideu a formar-ne part de la manera més natural..., fent de l’Escoleta casa vostra, entrant, eixint i quedant-vos sempre que vulgueu. Perquè estem en plena celebració de Carnestoltes, perquè teniu un nou violí i voleu provar-lo amb nosaltres, perquè ens heu portat les cireres que heu collit el cap de setmana a la Vall o, senzillament, perquè sí, perquè teniu una estoneta lliure a la feina i hi aguaiteu a xarrar i a participar en allò que tinguem entre mans...
Creant vincles d’afecte i confiança i fent de l’educació un camí coral..., dia a dia durant quatre anys, agafant-nos de la mà per acompanyar-vos, des de la més franca estima i complicitat, en la criança dels vostres fills.
Una abraçada ben forta, Maria, Bredan, Una i Pol Phillipe, i gràcies per tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada