Per què als xiquets els agrada tant amagar-se?

Un dels jocs amb què més gaudeixen els xiquets és jugar a amagar-se. Una vegada i una altra, i sempre amb la mateixa expectació i sorpresa.

Un plaer que es tradueix, com tants altres, en un nou pas en el seu descobriment del món: la comprensió, per mitjà de l’experiència, del "concepte de permanència de l’objecte”, és a dir, la capacitat d’entendre que els objectes continuen existint encara que no els puguem veure.

Tota una troballa, i tot un alleugeriment, ja que aquesta “permanència” no només afecta els objectes, sinó també les persones. I és que, igual que la mare s’amaga sota la taula i hi torna a aparéixer al moment; després s'acomiada i se’n va a treballar, però entenem que hi tornarà a la vesprada.

Aquest concepte, que s’aferma al voltant dels dos anys, ens dóna la clau als adults per entendre el desconsol que envaeix els xiquets davant de l’absència dels pares quan aquests encara no tenen els suficients recursos per enfrontar-se a una “desaparició" que creuen irreversible.

Per això, a més d’oferir-los tota la nostra tranquil·litat, afecte i comprensió, creem ambients i facilitem materials perquè, a través del joc espontani, puguen experimentar amb la identitat, l’absència i el sempre plaent retrobament.