Aquestes fotografies de principi de març que se'ns van quedar per penjar ens transporten a les beceroles de les matemàtiques… i a eixes infinites situacions espontànies d’aprenentatge en les quals els infants, seguint la pròpia curiositat i el plaer que els reporta, manipulen i experimenten, en aquest cas, amb les agrupacions, els repartiments o les classificacions, conceptes previs a la quantitat, la geometria o la medició.
D’això, i de com donar espai i temps a aquestes situacions, en parlàvem fa no arriba a dos mesos… cinquanta dies en què, de sobte, les nostres vides es mouen entre gràfiques logarítmiques, distàncies de seguretat i xifres malauradament tan esgarrifoses i altes.
“L'observació és una de les tasques més importants en l'educació infantil. I és que, si diem que confiem en l'infant com a constructor del propi aprenentatge, si diem que treballem per una educació respectuosa amb els diversos ritmes dels infants, si diem que no ‘repartim’ coneixements sinó que ‘acompanyem’ l’infant en els seus propis camins cap al coneixement, si diem que és del joc, de la curiositat innata i del plaer de la descoberta d’on sorgeix l’aprenentatge més profund, significatiu, ple... Si diem que i volem ser coherents amb la nostra concepció de l’educació infantil... la nostra posició com a educadores ha de ser, moltes vegades, la de restar en un segon plànol, la de «deixar fer»... però posant tota la nostra atenció a observar i analitzar què fa l’infant per a inferir-ne l’interés que el mou en aquest moment i per a possibilitar que puga aprofundir-hi.
D’això, i de com donar espai i temps a aquestes situacions, en parlàvem fa no arriba a dos mesos… cinquanta dies en què, de sobte, les nostres vides es mouen entre gràfiques logarítmiques, distàncies de seguretat i xifres malauradament tan esgarrifoses i altes.
“L'observació és una de les tasques més importants en l'educació infantil. I és que, si diem que confiem en l'infant com a constructor del propi aprenentatge, si diem que treballem per una educació respectuosa amb els diversos ritmes dels infants, si diem que no ‘repartim’ coneixements sinó que ‘acompanyem’ l’infant en els seus propis camins cap al coneixement, si diem que és del joc, de la curiositat innata i del plaer de la descoberta d’on sorgeix l’aprenentatge més profund, significatiu, ple... Si diem que i volem ser coherents amb la nostra concepció de l’educació infantil... la nostra posició com a educadores ha de ser, moltes vegades, la de restar en un segon plànol, la de «deixar fer»... però posant tota la nostra atenció a observar i analitzar què fa l’infant per a inferir-ne l’interés que el mou en aquest moment i per a possibilitar que puga aprofundir-hi.
Lluc i Ona. Edats diferents (major de 2-3 anys, major d’1-2), espais diferents (el pati i l’hort), materials diferents (culleres i pales) però un mateix interés, l’incipient pensament matemàtic, el qual comença a expressar-se amb les agrupacions i els repartiments, amb l’establiment de relacions d’equivalència basades en similituds i diferències (classificacions)... o, com en les seriacions de les fotografies, amb l’experimentació amb les relacions d’ordre. Coneixements previs al nombre, la quantitat, la medició o la geometria... nocions a les quals, a poc a poc, els infants van arribant a través de la manipulació i l’exploració dels objectes al seu abast.
Però, per a això, cal que observem l’infant en la seua individualitat i el seu joc, cal que els donem temps, espai i materials d’acord amb els seus interessos (en aquest cas, un nombre gran de
material igual) i cal que acompanyem els passos que, presumiblement, prendran (si no, rectifiquem i ens adaptem al camí pres per l’infant) posant al seu abast material que els permeta que l’interés mostrat puga continuar desenvolupant-se i generat noves descobertes i nous aprenentatges.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada