Ara mateix havíem d’estar al Saler. Escoltant històries a la voreta de la mar o, amb els ulls de bat a bat i les llanternes inquietes, buscant gambusinos entre les dunes.
Amb una samarreta més bruta que una soll. A ratlles pirates… i a taques roges meló d’Alger, marrons fang, verd algues… o ves a saber què.
Una aventura entre margallons i pins que, cada any des de fa 40, comença amb un conte d’un pirata de nom Pata-xula… i acaba amb un cofre per descobrir i tres tresors per gaudir:
la il·lusió d’imaginar-lo amb delit, l'engrescament de buscar-lo amb els cinc sentits i el goig de perdre’s enmig d'una selva de sensacions i emocions compartides.
Enguany no hi podrem anar, però estem segures el nostre benvolgut pirata haurà amagat el tresor en lloc segur per a l’any que ve!
Tornarem a imaginar-te, tornarem a buscar-te, tornarem a gaudir del paradís de les mans salades i els peus descalços… Tornarem, Pata-xula!
[Moltes gràcies, Violeta, pel regal tan bonic que ens feres fa 5 anys amb aquest vídeo!]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada