- Jo tinc a casa un rellotge com eixe, però és negre, va dir Eloi entre mos i mos a l'entrepà
d'oliet i gomasi.
De sobte, el rellotge, que fins ara havia passat totalment desapercebut allà dalt, es va convertir
en el centre de la conversa.
- Hay una pequeñota que está quieta", va dir Leo assenyalant l'agulla de les hores.
- I una que no para de menejar-se, va dir Altea, referint-se a l'agulla dels segons.
- Hahahaha, no para, mira, no para.
- I per a dormir?
- Ni per a dormir! I sabeu què? Quan l'agulla xicoteta arribe al cinc, vindran les vostres famílies, ha dit Viqui.
I ni parpellejar podíem, seguint el tic tac per comprovar-ho.
- I què més n'hi ha?, va preguntar Guillem.
I començàrem a parlar dels números, dels que se sabia un, dels que sabia l'altre, i jugant,
jugant, arribarem fins als 16! (Tot i que pel camí, alguns ens deixavem)
També parlàrem d'hores i de rutines, de què fem tots els dies i de quines coses fem abans o després d'altres.
I un parell estaven vinga a riure, d'imaginar-se l'agulla dels segons dia i nit sense parar. I és que
no ens direu que no és misteriós, això!
Que n'ha donat de si, hui el rellotge. Que en dona de si, tot allò que naix de l'interés de l'infant.
Observar-ho, acompanyar-ho i estirar-ne del fil, la 'programació' més significant, rica i engrescant que hi pot haver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada