De camí a l’hortet són moltes les paradetes que fem. De fet, amb els menuts encara no hi hàviem arribat. I és que eren moltes les coses que ens atreien d’ací allà i, sense adonar-nos-en, se’ns feia hora de dinar.
Però tant feia, arribar a l’hortet no era l’objectiu, sinó, com sempre, gaudir d’un passeig tranquil i de descoberta del barri.
Entre totes les parades, n’hi ha dues que no fallen. El taller mecànic, i el lloro Bartolo, al bell mig de la plaça de Patraix. I allí que es queden, esbatanats amb els cotxes voladors, i vinga a la xarrera amb el lloro.
Dimarts hi arribàrem per primera vegada, i estrenàrem un nou espai per remenar la terra i trastejar amb rastells i pales, olorar flors i herbes, agafar aire… i sembrar, arruixar (no hi ha res que ens agrade més!) i, si de cas, collir el poquet que se salva dels estirons de les manetes juganeres abans que cresca.
La setmana passada, un parell d’encisams i aquesta, una garbeta d’alls tendres... i un pésol!
Quina delícia, l’hortet, i quin goig que fa vore els infants gaudir-hi tantíssim.
Al fons, l’esguarda el genial mural d’Elías Taño: “Tot el poder per als barris”. Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada