La fi del curs està a tocar, i aguaita ja el comboi del sopar amb les famílies, la curiositat per allò que hauran preparat per a la festa (i l'emoció per mostrar-los el que hem preparat nosaltres! ☺️), la pena per la partida dels més majors, l’aborronament en escriure els informes de cadascun i preparar l’última reunió grupal amb la inevitable mirada retrospectiva que ens porta.
S'agombolen els records en forma d'anècdotes, assoliments i moments, xicotets moments d'eixa vida a l'escola que brolla de la calma, el respecte, l'afecte, l'imprevist i la senzillesa que, tanmateix, la fa bategar en majúscula.
Vet ací un grapat que ens han aparegut d'ací i d'allà.
De mirades que es creuen i centellegen, de la sorpresa d'un garbellot de penques que arriba a mitjan dinar, de la tendresa de trobar-nos, parar i amoixar-nos, del món que es para amb la pròpia descoberta, dels assoliments que ens fan sentir tan grans, d'una ombra que ens engresca, de l'espectacle de la pluja, de la força de sentir-se colla, del meravellament davant del propi traç, literal i metafòric; de la dolça melodia gatzarosa amb què, sense director ni partitura, fan seua, i fan plena, l’escola.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada