És per la sembra. De faves, penques, carabassetes, pésols, bròcolis o pebreres.
I és per collita. La collita de tot això… i també de l’olor de l’espígol entre els dits, del llombrígol, el caragol, la marieta que ens fa cosquerelles al braç, del rec a manta que ens embadaleix, de l’amagatall des d’on ens fem esglais, de la picadeta vora el bancal, de les xarradetes amb el veïnat a l’anar i al tornar, de la terra entre les mans, al capdavall, que ens nodreix, engresca… i arrela.
A aquell Patraix que perviu encara en el nom dels carrers i les places que ens recorden que el travessava la séquia de Favara, que l’envoltaven solcs i cavallons… dels que, tot i que malauradament de manera simbòlica, torna a rebrotar vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada