El joc heurístic

Bellotes i ametles, tubs, mocadorets i pals.

Que si agafe atmetles en una mà me'n caben poques; que si, en canvi, agafe bellotes, me'n caben moltes més. Que si en deixe caure una pel tub cau i ix per baix, oh! Però, si hi pose la mà, no! Ara la tape, ara la destape, continua estant!

Sentit de la permanència, textures, formes, grandàries i quantitats. Posar en pràctica els que ja tenen, adquirir-ne de nous. D'hipòtesis i coneixements que naixen dels infants i que fan evolucionar ells mateixos.

El joc heurístic que es desplega des de la llibertat de fer i desfer, a la seua, sense intervenció de l'adult, que observa i documenta (i abans ha preparat l’espai amb materials rics i diversos, continents i continguts, i en quantitat considerable de cadascun). El joc heurístic que es replega, en decaure l'interés, convidant els infants a deixar endreçat l’espai ordenant i classificant el material segons la seua forma, tipologia o origen.

En xicotets grups, a través dels sentits i la manipulació -palpant, combinant, encaixant, fent rodar, apilant, omplint i buidant, estirant, tapant i destapant- concentrats en el seu joc, embadalits en el plaer a què els porta l’acció i la repetició, amb la qual obtenen les seues pròpies conclusions i aprenentatges, i amb el qual responen al desig de saber què és cada cosa provant tot el que poden fer amb ella.