Això era i no era, arre burro, polseguera! Així començava Librada cada conte que li contava a la xicalla i així continuarem contant-los a l’escoleta, on quedarà per sempre la teua alegria, el teu parlar, la teua estima per cadascun dels infants -per cada madama i carpanta- i la naturalitat d’eixe deixar fer, d’eixe deixar ser… d’ara i de fa quaranta anys, quan tot just féieu arrancar el Trenet amb el compromís i la il·lusió única d’aquell grupet de joves somiatruites a qui, fins arribar a tu, hem anat dient adeu durant els últims anys.
Que tot estava per fer, que tot era possible… i així ha sigut. Ho vau fer, ho vas fer possible. El relleu es completa amb la teua jubilació, i no podem prendre’l sinó amb la gran responsabilitat de fer-nos-en dignes.
Tan gran és el repte com l’agraïment pel mestratge!
Ací vos deixem un grapat de records de dissabte, on vam fényer el final del viatge al Trenet de Librada amb el millor sabor, el de les anècdotes, el de l’emoció compartida… i el d’unes coquetes boníssimes acabadetes de coure! 😋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada