El Trenet respirarà Felicitat per sempre

I així que, i així que

tota la llavor que has sembrat,

esperem que la puguem cuidar

per demà.

Que demà, que demà,

mancarà el que ens has ensenyat

Per això, malgrat que marxes… has de tornar.

Un poc de sort, i els teus ulls per a poder mirar…

com tu.

Amb aquesta cançó, dissabte rebérem per sorpresa a Felicitat enmig d’una ventada de mil dimonis. A pesar que l’aire ens va recloure, amb anècdotes i bona cosa de rialles i plors, obrírem aborronades amb ella les portes de la seua jubilació.

Una jubilació que arriba després d’anys i panys de viatge compartit, i que acaba en el temps però no en la llavor sembrada. No debades, el Trenet respirarà Felicitat per sempre. En els espais i materials, en la mirada vers els infants, en les propostes, en el projecte al capdavall i el perquè que el motiva, basat en el seu profund coneixement de la infantesa i la profunda estima per l’escola que l’abraça des del respecte i el cor, els braços i els ulls oberts per a admirar-se’n.

La vetlada va acabar llegint de viva veu les més de cinquanta pàgines escrites per un fum de pares i mares d’ara i de fa cinc, deu o fins i tot trenta anys.

Paraules plenes d’estima i d’agraïment per l’acompanyament brindat en aquests primers anys de vida dels infants i també primers com a pares i mares.

Paula en pren el relleu després de mesos compartits amb ella, i és que la tasca valuosíssima de Felicitat durant tots aquests anys no fa sinó ratificar-nos en la importància cabdal -per a les famílies, per a les mestres i per als infants- de la figura del psicòleg com a part de l’equip en l’educació infantil.

Gràcies, per tant, Felicitat! Una abraçada plena ja d’enyor i que gaudisques de la nova etapa amb la satisfacció plena de saber-te estimada i valorada per tots aquells que hem tingut la sort de compartir camí professional, i per sempre ja vital, amb tu.

No tardes a tornar a casa.