Una experiència que se’ns havia quedat al rebost, però que no podem estar-nos de compartir, de tan bonica i enriquidora que va ser!
Fa uns mesos, les classes de 4 anys del CEIP 8 de Març van eixir a fer un passeget pel barri i van aguaitar al nostre hortet. No hi estàvem en eixe moment, però en assabentar-nos-en a través dels antics treneters, els vam enviar un missatge en forma de vaixell de Pata-xula què els contàrem anècdotes de quan venien a l’escoleta, en què obrírem la finestreta tan emocionant a la consciència del pas del temps.... i els convidàrem a retrobar-nos.
Ens van contestar amb una carta escrita... per ells mateixos!, i ens citàrem pocs dies després.
L’emoció per la retrobada va sembrar les converses prèvies tant a l’escola com a l’escoleta.
De l’instint de cura dels majors («Haurem de donar la mà als xicotets, no saben caminar molt», «Jo els cuidaré»), a l’anhel de creixement i identificació dels menuts («Jo també se escriure lletres com els majors», « Jo vull jugar al llop amb els majors»).
Finalment, va arribar el dia. Ens vam retrobar, vam esmorzar junts i vam gaudir de la magnífica representació que ens van fer de l’obra “El caragol i l'herba de poliol”.
Enriquidor per a menuts i grans –per l’espill al futur i al passat que els va brindar l’experiència–, i què vos direm, emocionant, emocionantíssim per a nosaltres.
Quin goig!
Moltes gràcies de tot cor a Andrea i Patri, mestres del CEIP 8 de març, per la complicitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada