Ni dos anys de diferència i tot un món

Veiem els majors donar la maneta als menuts per a passejar, acostar-los els materials, posar-se a la seua alçada per a parlar-los.

Veiem els menuts admirar-se amb els grans –halaaaa, ohhhhh”–, emmirallar-se plantejant-se nous reptes, sentir-se cuidats, confiar...

No hi ha més de dos anys de diferència, entre els més menuts i els més majors de l’escoleta, però, tanmateix, els separa un món. Donar peu a què es troben, però, ens acosta a tots i ens fa créixer.

I entre converses de safareig, l’escola, la vida

Els ninos són un més de la colleta, i és que els passegen, els fan dinarets, els abracen i cauen, també cauen.

Divendres, després d’un entropessó, a un infant se li va ocórrer posar-ne un davall la pica i rentar-lo. Es va fer un roglet al voltant d’ell. Jo també vull, jo també vull!

Pensat i fet, vam traure un parell de safes i posts i l’estenedor, i en un tres i no res, el pati es convertí en un llavador. Uns amb els ninos a remulla, altres ensabonant-los o eixugant-los, d’altres refregant-ne la roba en la post, ensabonant-los… i de fons, converses de safareig ben sucoses…

"El monyo no li'l llave, que no li agrada el cap, a mi tampoco perquè mi mamà no perquè jo plore"

“Ara va el peuet i després el braç", anaven una per una anomenant cada part del cos.

“El barnús, que es constipa”

“El sabó ‘s’escapa’!”

“Que dura està la pinça!”

Una estona ben agradable de safareig i joc que ens mostra la incipient capacitat

dels infants de posar-se en el lloc de l'altre, la satisfacció d'assumir responsabilitats (ser qui banya, qui pentina, qui dóna de dinar, qui renta, qui estén...), el plaer de ser "major", d'imitar l'adult, i la naturalitat de fer-ho reproduint el tracte que veuen i senten. La cura i la tendresa que reben... la cura i la tendresa que donen. Que bonic!

Per què ara?

Si ahir vos parlàvem sobre què són els ambients de lliure circulació i què ens aporten, hui vos voldríem explicar per què els implementem a la primavera i no al setembre, al començament del cus.

En el 0-3 els ambients de lliure circulació plantegen certs dubtes ateses les característiques específiques d’aquesta etapa, sobretot pel que fa a la funció seguritzadora que té l’espai i també l’educador, que és la figura de referència de l’infant i ha d’estar sempre a la seua vista i accessible.

A diferència del setembre, però, a aquestes altures del curs els xiquets ja estan plenament familiaritzats, segurs i a gust en tots els espais de l’escoleta i amb totes les persones que en formem part, condició sine qua non per a poder posar en pràctica aquests tipus de propostes.

Si un infant no s’hi sent segur, difícilment es llançarà a l’exploració i se separarà de la falda de la seua mestra. I per a això, els infants necessiten temps i un treball delicat i preciós de vinculació que, des del setembre, anem teixint conjuntament. Construït aquest vincle amb tot l’equip de l’escoleta, i coneguts i viscuts com a ‘casa’ ja tots els espais, els ambients de lliure circulació se’ns revelen com una experiència de llibertat, autoafirmació i exploració ben engrescadora. Un regal també per a nosaltres, per l’aliment que ens dona per a la reflexió observar, documentar i posar en comú entre tot l’equip el que s’hi esdevé.

Els ambients de lliure circulació

Primeres dos setmanes d’ambients de lliure circulació i, com cada any, estem meravellades de tot el que donen peu. Què són, què ens aporten i per què els implementem ara i no a principi de curs?

Tot seguit vos fem cinc cèntims sobre la primera i segona pregunta.

A partir de l’abril, les portes que comuniquen les aules (inclosa la de música i la de psicomotricitat) i els patis de l’escoleta estan obertes, això és, l’escoleta és un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos.

La concepció de l’escoleta com un espai global, i no com a un conjunt d’aules permet, entre d’altres, eliminar duplicitats (abans hi havia una cuineta, fustetes, instruments musicals a cada classe, etc.) i possibilita que l’espai a disposició dels infants siga molt més gran.

I això, què suposa? Doncs, d’una banda, afavoreix que tots els tipus de joc puguen desenvolupar-se de manera més plena. Les situacions de joc tranquil i relaxat, en soledat o en xicotet grup, no es veuen interferides pel de joc més motriu, que es desenvolupa de manera natural en altres espais que s’hi presten més. Igualment, s’engrandeix també el radi d’acció d’aquest joc més expansiu i sorollós, avantatge que també guanya el joc de construccions, que pot ocupar molt més espai i no es restringeix, com abans, a l’espai lliure que queda a l’aula.

D’altra banda, aquesta nova disposició facilita també que disminuïsquen les friccions que es donen entre els infants quan veien envaït el seu espai de joc. Consegüentment, la intervenció de l'adult disminueix i tenim més temps per a observar cada infant i tindre un coneixement més detallat de com és el seu joc, les seues relacions, els seus interessos i necessitats, etc.

Els ambients, per tant, ens ajuden a redimensionar els espais i a aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos motivacions i ritmes dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobre el propi temps; i materialitzar de manera més coherent la confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, de la satisfacció que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i plaent dels seus recursos.

"L'esperança és un infant."

Des de fa unes setmanes, a la porta de l'escoleta hi ha hagut un cabasset ple de versos d'Estellés per a emportar.

Hui, el cabasset ha rodat per tot el barri de la mà de la xicalla. Poesia hi havia en cada paperet, i poesia hi ha hagut en cada entrega. El somriure quan veien acostar-se a ells a un infant, la tendresa en ajupir-se, la sorpresa en llegir el que hi havia escrit.

Ha sigut tan bonic! Gràcies, veïns i botiguers, per la complicitat de hui i de cada dia.

Acabem els actes commemoratius de l'Any Estellés a l'Escoleta, amb una preciosa remor al cor...

"L'esperança és un infant."

Centenari d’Estellés al Trenet

“Auto(im)mòbils”, premi Baldiri a experiències innovadores!

Família, ens fa molt de goig compartir amb vosaltres que hem guanyat un dels Premis Baldiri Experiències de la @fundaciocarulla.

Els premis Baldiri són uns guardons anuals que reconeixen i impulsen escoles amb projectes educatius que utilitzen l’art i la cultura per millorar i transformar l’educació i la societat.

L’experiència que hi vam presentar va ser “Auto(im)mòbils”, realitzada en el marc del @fap_patraix, amb la qual vam voler girar simbòlicament la truita de les relacions de poder a la ciutat des de l’art i l’apoderament de la xicalla.

Gràcies a tots els que ho vau fer possible! Seguim!