Un curs que (quasi) s’acaba i un altre que tot just comença.
Comiats i benvingudes que s’encavallen. La mer, la mer (i l’escola), toujours recommencée.
Per posar-nos cara, veu, nom. Som Viqui, Marta, Mariví, Núria… i estem ací, ara i sempre, per acompanyar-vos en aquest nou camí que empreneu... i que tan de vertigen fa ara.
Començant a dibuixar el mapa de l’acollida que recorrerem al setembre. El mapa? Els mapes, i és que el procés d’acollida té tants ritmes i maneres com famílies i infants el recorren. Abraçar aquests ritmes i maneres tan diverses... l’única brúixola per a poder viure aquest procés des del gaudi de la xarxa que s’eixampla en persones i en experiències compartides.
Amb la il·lusió que comença espurnejar quan a poc a poc anem trobant resposta als dubtes i sentint que ens conviden a agafar-nos de la mà.
Ahir, mentrestant, els infants tot ho miraven, tot ho volien palpar. Els seus camins són diferents als dels adults (o potser no?). Un espai que els encuriosisca i engresque, una mirada amiga, que els faça sentir reconeguts, escoltats i cuidats. Després de l’estoneta d’ahir, la primera cosa la podríem donar quasi per assolida; la segona, en canvi, tardarà una miqueta a aflorar. Temps, tendresa, comprensió i, per damunt de tot, vosaltres, famílies. I, per damunt de tot, la naturalitat de viure aquest procés tal com, fins ara, els vostres fills han descobert nous espais i han conegut persones noves: amb vosaltres, a través de vosaltres... i xino-xano.
Benvingudes al Trenet, infants i famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada