Comiat del curs 2024/2025

Començàrem a les 16 h.

Acabàrem a les 22 h (alguns més tardet, però això ja és una altra història… ;)

I en eixes sis hores… tant, que per a explicar-les necessitaríem dos anys.

Famílies, aquest escrit va per a vosaltres.

Perquè ens esborrona pensar encara en divendres, i perquè sabem que la llavor de tot allò que hi florí, l'hem sembrada junts cada dia durant aquests dos anys de viatge compartit.

I ens en sentim tan afortunades. I ens en sentim tan agraïdes.

El camí continua i nosaltres ens quedem ací, en aquest trosset del mapa, el de la primera infantesa, que tant ens despulla, transforma i desentela la mirada.

Com un espill on mirar-nos amb compassió, on recosir amb tendresa les costures desfilades del propi passat per a aferrar-nos, tossudes, a l'esperança que l'amor quotidià transforma silenciosament i imparable el món.

Gràcies de cor, famílies, per agafar-nos de la mà i convidar-nos a posar-nos també davant d’aquest espill tan fràgil i poderós alhora.

I divertit, tan descabelladament divertit.

Torneu prompte... que falta la revenja del concurs! 😉

Pataxula 2025

Un any més, Pata-xula, i un any més, què vos direm!, els infants ens han permés viure-ho com si fora la primera vegada.

Els ulls esbatanats, l'emoció que s'encomana. Un goril·la, un pirata, un mapa, anem!

Buscàvem un tresor, però sense saber-ho, ja el portàvem dins nostre. La imaginació, el més precís dels mapes; l'emoció compartida, la més preuada de les fortunes.

I encara quedava la nit, l'emoció de vetlar, el dolç despertar. Amb un cofre davall del llit, per a quan vinga l'oblit, per a quan vulguem tornar a allà on tot començà.

D'un ciri per comprar...

L’altre dia se’ns va acabar el ciri amb què celebrem els aniversaris a la colleta dels majors. Pensat i fet, vam anar a comprar-ne un altre.

De camí, unes obres que ens van despertar tot de preguntes, un panell que ens contava un trosset de la nostra història, uns gronxadors amb què vam tocar el cel, unes maduixetes ben dolces d’esmorzar improvisat… ai, i el ciri?

Quin regal a cada pas, passejar i badar... Que entretindre’s és deixar que el temps s’ature i la vida ens parle baixet, amb l’avidesa d’uns ulls que s’estrenen cada dia i la joia de tot un món per descobrir.

Es ven? Es viu!

Divendres passat vam inaugurar l’exposició “Es ven? Es viu” amb els amics de @beatlesforkids, que posaren la banda sonora al primer acte del @FAP 2025.

Trobar-nos, cantar, ballar, riure i xarrar entre un grapat de fotografies. Fotografies de l’alegre bon dia de la pescatera quan veu passar la xicalla. De la flaire del pa acabadet de coure en entrar al forn. De la veïna que, entre els ai, ai, ai, els meus xiquets, es guarda a la butxaca tots els besets que li llancen a l’aire. Dels cotxes voladors que ens fan enlairar la imaginació al taller mecànic. Del gos de la botiga del cantó, que hem vist créixer des que era un cadell. De les carxofes tendres i turgents que obrin l’hivern a la verduleria.

Fotografies dels infants de l’escoleta passejant per Patraix, comprant, saludant, descobrint i sentint: fragments d’arrels i vincles, fragments de vida compartida.

Perquè estimem el nostre barri, que encara és viu i batega amb l’essència de les persones que l’habiten. Perquè volem que ho continue fent.

Abans que s’òmpliga de maletes… i se n’enduguen l’ànima.

Gaudim-ne i lluitem-hi.

Moltes gràcies a totes les persones que ens acompanyàreu divendres!