Els infants de l’escoleta hi van posar els colors, els ancians del Centre de Dia Albors, les paraules.
I de la mà dels uns i dels altres, aquest poema de Maria Beneyto.
Per totes les que (ens) vau obrir camí… “que ara ja no mai més tindrà raó l’oblit.”
#8demarç #AnyMariaBeneyto
VENS...
Vens a dir-me que fa fred
a la verema d’ombres.
Que ets enllà, al cor de la paraula nua.
Que tens por de mirar-me viva.
Que ara
ja no mai més tindrà raó l’oblit.
I avances
cap a la pluja, on la tardor neteja
el que resta de sol.
Vens a la insatisfacció de la cadira
a seure buit,
i a sanejar la pau ferida en l’ala.
Vens a no ser
i a dir-me
que potser jo tampoc soc nada encara.
(La pluja, fil a fil, fila
el vestit d’aigua
que el record li demana.)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada