Carnestoltes, moltes voltes!

Les tradicions i la festa; la rutina, la quotidianitat a l’escola. Com conjugar-ho sense estridències.De fa uns anys, hem simplificat Carnestoltes desprenent-nos d’allò que grinyolava amb la nostra manera d’entendre el 0-3 la resta dels dies. Buscar la coherència, recordar-nos que mantindre el vincle amb el món que la xicalla viu fora de l’escola és important, però més adaptar allò que celebrem a les seues necessitats i interessos, per tal que ho visquen de manera respectuosa, significativa i conscient.

I és que no trobàvem trellat a disfressar a tots els xiquets iguals (que sí, estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?) o d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, canvis de bolquer, la migdiada...). D’altra banda, ens adonàvem que alguns infants rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, i que, sense voler-ho, convertíem un dia de festa en una setmana d’estrés per a tots.

Per això, ara, cada febrer, el bagul de disfresses simplement s’ompli una mica més gràcies a les famílies, que es comboien per a passejar cada dia per les aules i abastir-nos de noves disfresses i complements. Els xicotets les miren de lluny i en les colletes dels més majors el goig és gran, sobretot quan reconeixen que algú de la família és eixe dia Rei de Carnestoltes. I Rei és una persona, un parell, o quatre o cinc... Un pretext més per a conéixer-se i fer lliga entre famílies de diverses colletes.

I d’aquest avituallament, a l’exploració tranquil•la i lliure en colleta... Remenar, triar, emprovar-se això o allò… i a través del joc de mirar-se, de reconéixer-se, de percebre els canvis dels companys i els propis a l’espill… experimentar amb la troballa més extraordinària en el 0-3, la de la pròpia existència i identitat.

I després d’uns dies en què l’espill ha reflectit mil carasses i rialles còmplices, divendres ens aplegàrem amb les famílies al parc.

Alguns xiquets guarnits amb tot i més, d’altres amb un sol toc que ja els feia el fet. I tant fa, perquè d’això mateix es tracta, divendres i cada dia. Berenàrem, ballàrem amb la xaranga i cridàrem, així sí, Carnestoltes, moltes voltes!