Com sabeu, el viatge al Trenet és un viatge compartit. Un viatge compartit amb els xiquets i amb les famílies, a qui tant ens agrada tindre ben prop. És per això que ens alegra que cada dia entreu amb els vostres fills a les classes i que, si podeu, hi passeu una bona estona amb nosaltres.
I és per això també que, cada any, en arribar la tardor, deixem en les millors mans el nostre Trenet: Les mans dels iaios i de les iaies, que ens obrin les seues maletes, plenes d’experiències i d’il·lusió, perquè junts puguem gaudir de les estacions més especials, si no úniques, a què ens porta l’estima que ens tenen i que els tenim.
Avui ha sigut el torn d’Alfonso, el iaio de Júlia, que, com cada vesprada que ve al Trenet, ens ha deixat bocabadats a menuts i grans amb els seus espectacles de màgia i teatre improvisats.
I és que, només el veiem aparéixer, tots i totes, en un tres i no res, ens apleguem al voltant d’ell, amb els ulls ben oberts per no perdre’ns detall del fantàstic món on ens convida a entrar: un món on les pilotes de cop i volta s’esvaeixen i cauen rodolant i rebotant rialles de ponent fins a llevant; un món on, amb les mans i en un bufit, fa sonar tota una granja esperonat pels nostres crits; un món on les jaquetes caminen soles fins que, amunt i avall fent un carrera, a Alfonso li diem "moltes gràcies i fins la propera!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada