Enguany anem de bòlit, i és que, mentre ressonen encara els últims petards, ahir vam començar a sentir uns cloc-cloc que ens tenien d’allò més intrigats… Pensat i fet, però, ens en vam anar xino-xano a descobrir-ho. Seguint els cloc-cloc misteriosos, vam arribar a l’ouateria de Nacho i Lola, que ens van explicar que era la gallina Quiqueta qui ens cridava, esvanida com estava de tants ous que havia post! Tal com ens van contar Nacho i Lola, tots els ous de la seua tenda els pon Quiqueta, una gallina que, com nosaltres, mai no para quieta!
Com no podia ser d’una altra manera, vam omplir el cabàs d’ous i ens els vam emportar a l’Escoleta.
En arribar-hi, els vam observar i els vam trencar, durs per fora i blanets per dins, i li’ls vam portar a Mariví, la nostra cuinera. Amb els que havíem batut ens va fer una truita i amb la resta, que ens els va tornar durs com una pedra, hem preparat avui la mona del berenar de Pasqua.
Tant ens han agradat que ens n'anem ara mateix a la granja a conéixer la gallina Quiqueta i a convidar-la a vindre a l’Escoleta, on avui, mestres i xiquets, passarem junts la nit, i pondrem tot de somnis compartits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada