A la Cova de la Foscor, avui ens hem tornat bojos botant i corrent darrere d’un fum de figures que, quan tot just anàvem a atrapar-les, se’ns esmunyien i, en un tres i no res, tornaven a apareixen en un lloc diferent.
Una estona il·luminada per les nostres rialles, fins que s'ha fet el silenci en adonar-nos que hi havia figures que es movien amb nosaltres, figures ambla forma de les nostres mans, de les nostres cames, dels nostres braços i dels nostres caps: les nostres ombres!
Figures que, tanmateix, i tal com comprovàvem una vegada i una altra, continuaven apegades –uf, quin descans!– al nostre cos.
Descobriments sobre el propi cos a través de l’observació i de l’experimentació, i gràcies al retroprojector que, des d’avui, acompanya les taules de llum a la nostra particular Cova de la Foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada