Desprenguem-nos de grans escenaris,
d'aclaparadors decorats i d’estridents efectismes, i lliurem-nos a la màgia de
la senzillesa, la subtilesa i la suggestió. Potser nosaltres tan sols hi veiem
un punt de llum i un trosset de fusta. Però no els xiquets. Però no la seua
mirada captiva, una finestra oberta a un món de mons per descobrir, que busca i
troba sempre un somriure còmplice en el teatre de Paco.
"Tots els adults han sigut abans xiquets,
però pocs se'n recorden”, va dir Saint-Exupéry. I un d’aquests, hi afegim
nosaltres, és el nostre company.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada