Amb els ulls tancats per embriagar-nos de cada sensació, amb les mans obertes per perdre el compte de les experiències.
Amb la roba bruta i les butxaques plenes de flors, cosquerelles, preguntes i reptes.
Busquem la nostra senda per camins sense asfaltar: amb els peus a terra per sentir-nos-en part pell amb pell, i amb el cap als núvols per omplir-lo d’ocells…
Parc de la Rambleta, Sant Marcel·lí |
Enhorabona, les vostres descripcions de la quotidianitat són màgiques i poesia. m'encisen
ResponElimina