Divendres passat, el Trenethotel va tornar a obrir les portes per a allotjar a una nova colla d’antics treneters. Una nit plena de jocs, emocions i retrobaments en què vam tornar a riure amb les carantoines de les nostres primeres mestres, vam reviure els primers passets maldestres que férem al Trenet, les cascades de mocs o el empastres amb què tant fruíem quan no alçàvem dos pamets de terra. Una nit per teixir amb noves vivències les amistats nascudes entre bolquers i balbucejos, vetlant i compartint estreles, mantes i records sota el cel de la nostra primera escola. Una porta oberta, al capdavall, a les beceroles de la consciència del pas del temps i al coneixement d'un mateix i de la pròpia història, que avança tan ràpid que, de vegades, tant en manca, de moments per aturar-se, mirar arrere i reconéixer-se en l’espill màgic de la memòria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada