Dijous vam fer els primers glopets de “Criança a la tassa” amb Felicitat Signes, la psicòloga de l’Escoleta, i un grup de mares dels xiquets d’un any del Trenet.
Cadascuna amb la seua tassa entre les mans, vam anar omplint-les, a través de la paraula, de vivències de la nostra curta però ja tan intensa història com a mares.
Vivències d'alegria, de descobertes i de retrobament amb un mateix, però també de contradiccions, angoixes i pressions al voltant d’una decisió personal que, malgrat que la societat hi done l’esquena, és, i així hauria de poder viure’s, un fet social, una responsabilitat col·lectiva.
Com podem véncer la inseguretat de no saber si ho estem fent bé? Què és fer-ho bé? Com estem vivint el volantí tan gran que ha fet el nostre dia a dia? Què podem fer per desempallegar-nos de la culpa de sentir l’ombra de la incertesa en tants moments?
Aquestes i moltes altres preguntes són les que, de manera esponània, van anar sorgint al llarg d’aquest primera sessió de “Criança a la tassa, un temps i un espai de trobada i d'intercanvi, de suport i acompanyament a les famílies, sense objectius ni temes preestablerts, amb tranquil·litat i confiança, i sense judicis ni prejudicis; trobades, al capdavall, per fer xarxa xarrant i compartint experiències al voltant de la criança.
En tornar de Pasqua, en farem una segona sessió, vos esperem!
En tornar de Pasqua, en farem una segona sessió, vos esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada