Sovint, la inèrcia ens porta a mostrar-vos només allò que “fem” a l’Escoleta, relegant a la invisibilitat els moments en què, aparentment, tot s'atura, com ara el canvi de bolquers o el dinar.
Contràriament, però, és d'aquests moments, falsament menystinguts com a rutinaris i mecànics, d'on naix una de les veritables essències de l'educació infantil: el vincle entre la mestra i cadascun dels xiquets.
Un lligam que creix amb l’afecte, la delicadesa i la complicitat que sentim en els actes més quotidians i íntims, moments d'exclusivitat i acompanyament seré i acollidor que ens deixen imatges tan boniques com aquesta.
I és que, només si ens sentim reconeguts, respectats i estimats per les nostres figures de referència, podem sentir-nos segurs per obrir-nos al món i lliurar-nos de ple a la seua exploració i descoberta.
Contràriament, però, és d'aquests moments, falsament menystinguts com a rutinaris i mecànics, d'on naix una de les veritables essències de l'educació infantil: el vincle entre la mestra i cadascun dels xiquets.
Un lligam que creix amb l’afecte, la delicadesa i la complicitat que sentim en els actes més quotidians i íntims, moments d'exclusivitat i acompanyament seré i acollidor que ens deixen imatges tan boniques com aquesta.
I és que, només si ens sentim reconeguts, respectats i estimats per les nostres figures de referència, podem sentir-nos segurs per obrir-nos al món i lliurar-nos de ple a la seua exploració i descoberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada