divendres, 20 de juliol del 2018

Sobre parets i límits

Què deuen tindre les parets de l’Escoleta, que als xiquets els agrada tant gratar-les?
Quan els veiem fer-ho, intentem dissuadir-los donant-los alguna altra cosa per escarbar i explicant-los que volem el Trenet sencer i no a trossos.
Ara que arriba el final del curs, i que l’Escoleta, com cada agost, serà repintada de dalt a baix, poc sentit té mantindre la ‘veda’; així que, després d’un "Qui vol ajudar el pintor a deixar les parets ben llises?"..., ací teniu els nostres ‘excavadors’... llevant-li capes i més capes al Trenet com aquell qui busca esperitat un tresor secret sota l’arena... 

Els infants necessiten límits, és clar, però poquets... i que tinguen trellat. No debades, atabalar-los amb normes, ordres i nos continus i gratuïts és absurd i del tot contraproduent.

Aquest n’és un exemple de tants. I és que, ara que no hi ha cap motiu, quin sentit hauria tingut arrabassar-los moments de joc, manipulació i plaer tan engrescador com aquests?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada