Després de tot el curs, els ninos necessitaven un bon rentó, així que hui hem preparat el llavador i amb molt d'esment ("el monyo no li'l llave, que no li agrada el cap, a mi tampoco perquè mi mamà no perquè jo plore") i sense deixar-nos cap part del cos ("ara va el peuet i després el braç"), els hem posat a remulla i els hem ensabonat i eixugat.
Una estona ben agradable de safareig i joc que ens mostra la incipient capacitat dels infants de posar-se en el lloc de l'altre, la satisfacció d'assumir responsabilitats (ser qui banya, qui pentina, qui dóna de dinar...), el plaer de ser "major", d'imitar l'adult, i la naturalitat de fer-ho reproduint el tracte que veuen i senten. La cura i la tendresa que reben... la cura i la tendresa que donen. Que n'és, de bonic, això!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada