Observar, respectar i adaptar-nos a les necessitats dels infants, significa, de vegades, reconéixer que no podem demanar-los una cosa per a la qual no estan preparats d’acord amb el moment evolutiu en què es troben. Una ‘renúncia’ que, lluny de fer-nos sentir malament o frustrar-nos, ens ha de servir per rectificar i aprendre d’eixe dia a dia que tant ens ensenya (si estem oberts a fer-ho) sobre els infants i l’educació.
Fa unes setmanes, Jose, el pare de Pau, ens va portar planters d’encisam i julivert. Els vam sembrar i ho vam passar molt bé remenant la terra, fent-hi els clots, introduint-hi els planters, regant-los..., però, al cap d’una estona, els infants estaven d’allò més enjogassats arrancant-los.
El desig (i el plaer!) dels infants d’aquesta edat per explorar, manipular, investigar i provar és immens (què hi ha ahí?, què passa si hi pose la mà?, i si ho estire?, i si ho xafe?); i esperar que no l’apliquen allà on els adults hem decidit que no es pot, és sovint una quimera.
Quin sentit té, en aquest cas, que els impedim fer-ho? Quin sentit té que estem darrere de
cadascun dels infants per evitar que ho facen? Ni podem ni, sobretot, volem fer-ho...
Potser, amb tant d’estiró, ens quedem sense veure créixer tant d’encisam o julivert per als dinars, però sabeu què? Tant fa... Reprimir el desig de palpar i experimentar és impossible amb infants tan menuts, i arrabassar-los-el ‘penalitzant’ la seua manera d’’aprendre’ el món i carregant-los amb una responsabilitat per a la qual no estan preparats encara (tindre cura dels planters), és un error que només ens pot generar frustracions a nosaltres, i angoixa a ells.
Ja en són uns quants, els límits inevitables i necessaris que els hem de posar....; parem-nos una miqueta abans de dir un ‘no’ més i valorem si és realment pertinent, coherent i realista. Si ho és, diem-lo sense cap mena de culpa o remordiment. Però, si no ho és, relaxem-nos i deixem que els xiquets siguen xiquets, deixem que en gaudisquen i que puguen donar eixida lliurement als seus interessos i necessitats.
Moltes gràcies, Jose, pels planters! Com veus, d’una manera o d’una altra, els estem traient molt de profit! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada