dimarts, 4 de juny de 2019

Sobre els ambients de lliure circulació a l'Escoleta

La innovació educativa no és canviar per canviar ni abraçar amb els ulls tancats l’última novetat o moda, sinó el resultat de la pràctica reflexiva, que ens porta, a través de la formació i l’intercanvi d’experiències i parers, a majors graus de consciència sobre allò que fem i per què ho fem.

Durant els últims anys, ens havíem plantejat diverses vegades incorporar a l’escoleta els anomenats ambients de lliure circulació, però, fins a l'any passat, i malgrat que ens captivava la idea, no ens havíem atrevit a fer el pas.

Aquesta manera de treballar permet redimensionar els espais i aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos ritmes i motivacions dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobreel propi temps; i materialitzar de manera més coherent la confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, del plaer que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i feliç dels seus recursos.

En el cicle 3-6 estan bastant consolidats en moltes escoles compromeses amb una pedagogia respectuosa i activa, però no ho estan tant en el 0-3, ja que plantegen certs dubtes ateses les característiques específiques d’aquesta etapa, sobretot pel que fa a la funció seguritzadora que té l’espai i també l’educador, que és la figura de referència de l’infant i ha d’estar sempre a la seua vista i accessible.

No obstant això, després de moltes reunions, l’any passat vam decidir posar-los en marxa però, en lloc de fer-ho al setembre, ho vam fer a la primavera, ja que a aquestes altures del curs, els xiquets ja estan plenament familiaritzats, segurs i a gust en tots els espais de l’escoleta i amb totes les persones que en formem part.

La valoració de l’experiència va ser l’any passat, i està sent enguany, molt  positiva, ja que dóna peu a un joc lliure més variat i amb més recorregut, propicia una comunicació més rica i espontània entre els infants, i, contràriament al que podríem pensar (ja que hi ha xiquets movent-se contínuament per l’escola) el clima que es respira és més seré i agradable.

D’una banda, l’espai a la seua disposició haja augmentat tant, siga més variat i incloga el pati; i que, d’altra banda, siguen els infants els que trien onvolen estar i què hi volen fer, afavoreix que la seua actitud siga molt positiva i activa, així com que sempre estiguen motivats i concentrats en allò que fan. I és així per la senzilla raó que, quan se’n cansen, van a un altre espai o proven a jugar a qualsevol altra cosa que els abelleix més, segons com es troben i d’acord amb allò que els engresca en cada moment. I, en aquestes edats, allò que els engresca, allò en què troben gust fent, és sempre font d’aprenentatge, personal, enriquidor, significatiu.

D’altra banda, el redimensionament de l’espai que suposen els ambients de lliure circulació també convida que es donen, de manera més plaent i fàcil que abans, situacions de joc tranquil i relaxat, en soledat o en xicotet grup, ja que no es veuen interferides per les de joc motriu, més expansiu i sorollós,que es desenvolupen de manera natural en altres espais que s’hi presten més.

Per als que coneixeu l'escoleta, es tracta que el pati menut i les aules que abans eren la de música, i les dos dels grups 2-3 anys, són ara un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos.

Tant els ambients com els materials no estan triats a l’atzar, sinó que busquen donar resposta al ventall de possibilitats d’experimentació, creació, interacció, representació, moviment... dels infants d’aquestes edats. En cadaambient hi ha un mestre/educador, i els xiquets tenen a la seua disposició materials diversos i propostes suggeridores i no directives que evolucionaran al llarg del temps d’acord amb allò que observem i documentem els mestres/educadors.

A banda de l’adult que hi ha en cada ambient, sempre queden lliures una o dues persones que es mouen pels diversos ambients i donen suport a la resta, ja que els xiquets d’aquesta edat presenten necessitats que s’han d’atendre de manera immediata i que requereixen tota la nostra atenció, temps i cura, com ara el canvi de bolquers o la mediació en els possibles conflictes entre els infants.

La concepció de l’escoleta com un espai global, i no com a un conjunt d’aules permet, entre d’altres, eliminar duplicitats (abans hi havia una cuineta, fustetes, instruments musicals a cada classe, etc.) i possibilita que l’espai a disposició dels infants siga molt més gran. Consegüentment, també augmenten, d’una manera molt fructuosa, les possibilitats, per exemple, de les construccions i del joc motriu, el qual s’empobria quan el radi d’acció dels xiquets es restringia a l’espai lliure que quedava a l’aula.

D’altra banda, aquesta nova disposició facilita també que disminuïsquen enormement les
friccions que es donaven entre els infants quan veien envaït el seu espai de joc i, com que la intervenció de l'adult disminueix, tenim més temps per observar cada infant i tindre un coneixement més detallat de com és el seu joc, les seues relacions, els seus interessos i necessitats, etc.

Els ambients han arribat per a quedar-se, no en tenim cap dubte, i estem encantades de les experiències que estan brindant als infants i de les contínues oportunitats d’aprenentatge i reflexió que ens brinden a nosaltres.

Ací teniu un grapat de fotografies dels últims dies: Xiquets que es mouen per les "aules" (i entre les "aules") i es queden, ací o allà, a construir, jugar, pintar, descansar, observar, xarrar… Els ambients de lliure circulació desdibuixen les aules i converteixen els diversos espais de l’escola en un tot on, de manera simultània, tenen lloc múltiples experiències. Els infants faenegen a la seua, es mouen d’un espai a un altre segons els seus interessos; i l’educador observa, acompanya, etc. sense interferir-hi sempre que no siga necessari. Hi ha més moviment i engrescament que mai, però, paradoxalment, també es respira més calma, concentració i gaudi que mai.



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada