Diem adéu a Carme Miquel

Ben prop de la Punta, del verd que ens mataren, et diem hui adéu, Carme.
De part dels mestres a qui el teu mestratge ens esperonà a lluitar per una escola arrelada, transformadora i compromesa.
De part dels xiquets que ara mateix, mentre riuen, juguen i es meravellen davant la immensitat del blau que mai ens podran matar, gaudeixen, sense saber-ho, dels fruits de la teua sembra.
Per ells, per tu, seguim i seguirem.