"Els dracs viuen per sempre... però els xiquets es fan grans", diu la cançó d'en Paf..., i divendres, que acomiadàrem el curs i els infants més majors de l'escoleta, pares i germans majors van voler rendir homentatge al drac... a la imaginació, a l'espontaneïtat, a la tendresa de la infància... amb un espectacle de dansa, música i teatre que ens va deixar bocabadats.
Hi havia el Butoni, la Bubota, el pirata Pata-xula, la gallina Quiqueta, la Bruixa de la Morera… l’imaginari treneter al complet, però, sobretot, hi havia el comboi i el goig de les famílies, a qui hui us diem gràcies, gràcies, gràcies, per la il·lusió i l’esforç de divendres... i per la confiança i la complicitat de cada dia.
Una abraçada ben gran, i tant de bo que, per molts anys que passen, quan tanqueu els ulls, veieu en Paf agafant el Trenet a l’estació del record.
Ací, a la vostra escoleta, ens hi trobareu sempre, famílies. Vos estimem!
Una abraçada ben gran, i tant de bo que, per molts anys que passen, quan tanqueu els ulls, veieu en Paf agafant el Trenet a l’estació del record.
Ací, a la vostra escoleta, ens hi trobareu sempre, famílies. Vos estimem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada