Sovint
parlem de la necessitat d'afavorir el moviment lliure dels bebés o dels
infants més menuts, però no en parlem, o almenys tant com caldria, de
la dels xiquets més majors. I la necessitat és la mateixa. O més gran.
Els infants de 2 anys són pur moviment, estan en plena etapa
sensorimotora, prèvia a la preoperatòria, i és per això que movent-se,
palpant, provant, manipulant… que s'impregnen de la realitat, que
n'aprenen. Sobre les pròpies possibilitats del cos, sobre les
característiques i comportaments dels objectes i de la realitat.
La postura sedent, a més d'antinatural (quant pot aguantar un infant
tan menut assegut?), els limita moltíssim la capacitat de moviment, tant
a l’hora de pintar, per exemple, com en qualsevol altra activitat de
manipulació, joc o experimentació.
En les fotografies que veieu,
ballem i, mentre ho fem, ens ajupim i saltem, ens acostem o allunyem,
ens soltem i tornem a agafar-nos, correm i ens quedem quiets, improvisem
moviments i ens els contagiem. Juguem, cridem i riem, potser perquè hem
caigut i ens alcem, potser perquè s'afegeix un nou company al rogle,
potser perquè ara sona la cançó que més ens agrada, potser perquè ens
sentim part de quelcom que ens acull i
reconforta.
reconforta.
La mestra
s'hi suma, ja hi som tots, i hi és tot. Tanca el cercle la relació de
confiança i calidesa amb la mestra, el vincle de suport, l'àmfora que
permet despegar.
Autoestima, coordinació motora, ritmes i
melodies, conceptes dalt/baix, gran/menut, lluny/prop… De la vivència,
d'allò concret… a l'abstracció, a la representació. Hi ha tant, en
qualsevol situació quotidiana com la que descrivim, que això no pot
cabre mai en una fitxa. I és que no, un xiquet de 2 anys no necessita
fer cap fitxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada