dijous, 14 de novembre del 2019

Aprenentatge, moviment i quotidianitat

Sovint parlem de la necessitat d'afavorir el moviment lliure dels bebés o dels infants més menuts, però no en parlem, o almenys tant com caldria, de la dels xiquets més majors. I la necessitat és la mateixa. O més gran.
Els infants de 2 anys són pur moviment, estan en plena etapa sensorimotora, prèvia a la preoperatòria, i és per això que movent-se, palpant, provant, manipulant… que s'impregnen de la realitat, que n'aprenen. Sobre les pròpies possibilitats del cos, sobre les característiques i comportaments dels objectes i de la realitat.
La postura sedent, a més d'antinatural (quant pot aguantar un infant tan menut assegut?), els limita moltíssim la capacitat de moviment, tant a l’hora de pintar, per exemple, com en qualsevol altra activitat de manipulació, joc o experimentació.
En les fotografies que veieu, ballem i, mentre ho fem, ens ajupim i saltem, ens acostem o allunyem, ens soltem i tornem a agafar-nos, correm i ens quedem quiets, improvisem moviments i ens els contagiem. Juguem, cridem i riem, potser perquè hem caigut i ens alcem, potser perquè s'afegeix un nou company al rogle, potser perquè ara sona la cançó que més ens agrada, potser perquè ens sentim part de quelcom que ens acull i
reconforta.
La mestra s'hi suma, ja hi som tots, i hi és tot. Tanca el cercle la relació de confiança i calidesa amb la mestra, el vincle de suport, l'àmfora que permet despegar.
Autoestima, coordinació motora, ritmes i melodies, conceptes dalt/baix, gran/menut, lluny/prop… De la vivència, d'allò concret… a l'abstracció, a la representació. Hi ha tant, en qualsevol situació quotidiana com la que descrivim, que això no pot cabre mai en una fitxa. I és que no, un xiquet de 2 anys no necessita fer cap fitxa.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada