El més xicotets de l’Escoleta encara no caminen o fa relativament poc temps que ho fan, i a poc a poc comencen a tindre consciència del seu moviment i de la pròpia capacitat. Per això, no té cap sentit que, en les propostes plàstiques que els fem, els limitem el moviment asseient-los o els donem instruments diferents al propi cos per a pintar-hi.
En canvi, el més majors de l’Escoleta, els quals faran els tres anys al llarg de 2020, comencen a controlar el propi traç, es poden permetre alguna experiència asseguts, en terra o en cadires; poden utilitzar estris diferents i tenen la seguretat per poder viure aquestes experiències en un espai diferent a la pròpia aula com és el taller de l’escoleta.
Que cada edat té les seues necessitats, els seus interessos... és una cosa de la qual us parlem sovint, i és que són aquestes necessitats, aquests interessos als quals ens hem d’adaptar i als quals hem d’adaptar espais, temps i materials.
Ací us deixem un grapat de fotografies dels més menuts, per als quals ha sigut la primera experiència del curs amb la pintura, i dels més majors. Tant en un cas com en l’altre, però, el que prima és sempre el procés per damunt del resultat. I és que, quan parlem de l'experiència artística en el 0-3, el que importa són les sensacions que viu l’infant: la llibertat de triar els colors, d’experimentar mesclant-los, de provar les diverses possibilitats (esguitar, refregar, estendre…) dels estris a l’abast (brotxes, pilotes, esponges...), d’admirar-se amb el traç que deixa el propi moviment, ara més ràpid, ara més lent; de convertir-se alhora en pinzell i llenç…
No debades, l’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical…), és una necessitat vital, i, per això, la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i d’expectatives, així com de la interferència de l’adult i de la priorització del resultat per damunt del procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada