De la idea inicial de l'adult, a l'ús real que en fa l'infant

Farem un racó dels mocs. Quina bona idea, ens déiem, així facilitarem que desenvolupen l’autonomia i l’autoconeixement del cos. Posarem tres espills, un frontal i dos laterals, deixarem al costat un roll de paper, apegarem una fotografia d’un xiquet mocant-se i els explicarem que, sempre que ho necessiten, poden anar a aquest raconet i mocar-se mirant-se a l’espill. 

El primer dia, però, Júlia i Julen van seure davant dels espills i es van pentinar amb les mans. Des d'aleshores, aquest racó, que “havia de ser” dels mocs, s'ha convertit en una perruqueria, la qual, arran de l’interés mostrat pels infants, hem anat proveint d’accessoris. Els infants van i vénen, i sempre hi ha algú disposat a fer un bon pentinat a algun company o als fantàstics maniquins que ens ha portat Olga, la mare de Júlia, de la faena (gràcies!).
Un exemple més que, sovint, tant fa l’ús que els adults projectem per a un espai, que els infants el faran seu d’acord amb els seus interessos i necessitats. I així ha de ser. I no a l’inrevés.