“Quan tanque els ulls, em venen records a caramull… de cadascun de vosaltres, xiquets i xiquetes, pares i mares, i de cadascuna de les companyes que ara tant estranye”.
Així comença el conte que hem escrit hui i que tant de goig ens fa que arribe a cadascuna de les vostres cases.
Un porta tancada a l’exterior… una finestra oberta per parlar de la llibertat, de l’enyor o de la incertesa… una finestra oberta per saber-nos junts ara que estem tan lluny.
Tornarem, i tant que sí!, i les abraçades seran més llargues, els colors més intensos, les rialles més brillants i la vida, de segur, més conscient, senzilla i emocionant.
Una abraçada enyorada, famílies! Cuideu-vos!
Així comença el conte que hem escrit hui i que tant de goig ens fa que arribe a cadascuna de les vostres cases.
Un porta tancada a l’exterior… una finestra oberta per parlar de la llibertat, de l’enyor o de la incertesa… una finestra oberta per saber-nos junts ara que estem tan lluny.
Tornarem, i tant que sí!, i les abraçades seran més llargues, els colors més intensos, les rialles més brillants i la vida, de segur, més conscient, senzilla i emocionant.
Una abraçada enyorada, famílies! Cuideu-vos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada