Les distàncies que podem recórrer sense que els infants es cansen són, però, curtes. Per, això sempre havíem volgut tindre un carret per anar una miqueta més lluny en les nostresp passejades.
Raúl, el pare d'Hugo i Pol... i el nostre manetes de capçalera (el dom del pati és també obra seua!), ens va sentir, es va posar mans a l'obra.... i ací ens teniu, provant-lo amb els primers passatgers!
Quines ganes d'estrenar-lo pel barri! Moltíssimes gràcies, Raúl!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada