dimecres, 29 d’abril del 2020

Última eixida a l'hort aC (abans del coronavirus)

Algunes de les experiències de principi de març es van quedar pendents de compartir amb vosaltres. Llegir ara el que havíem escrit, vore-vos en les fotos i vore’ns en la tan enyorada normalitat, ens ha fet reconnectar amb allò que érem, amb allò que féiem, amb allò de què parlàvem… abans que el coronavirus ho copara tot. Quina mescla d'emoció i d'estranyesa alhora!
Experiències per recordar(-nos)… i per omplir d’esperança el demà que, molt a poc a poc, sembla que hi arriba… 

"Quan anem a l'hort, remenem la terra, l'arruixem, mirem com creix el que hem sembrat... i també, de vegades, xafem els alls sense voler, estirem l'encisam quan encara no està bo per a collir...
Per això, l'alegria ha sigut immensa quan hem vist la primera maduixa, tan roja i carnosa!, i les dos primeres tavelles de faves, tan tendres, tan bones!
Aconseguir una collita no és prioritari, en absolut, en un projecte com l'hort, i menys encara amb infants tan menuts. No debades, per a ells, el desig i el plaer de la lliure experimentació i manipulació és superior a qualsevol objectiu de bé futur (pretés per l'adult i encara inconcebible per als infants).
Tanmateix, o potser per la sorpresa que suposa veure que, contra tot pronòstic, ha crescut alguna coseta, fa que l'assaborim amb un gran delit!"










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada