Tot just la Generalitat va donar llum verda a la reobertura de les escoles a l'estiu, tot l’equip vam posar fil a l'agulla per tal d’elaborar, a partir de les seues directrius, un Pla de Contingència davant la COVID-19 que ens permetera minimitzar els riscos i obrir de nou. En teníem tantes ganes!
El repte, que aquestes mesures de prevenció no deixaren de banda la proximitat i el respecte als temps i les necessitats dels infants i les seues famílies. Amb tot, vam passar un mes de juliol magnífic. A la platja uns dies, i a l’hortet, al parc i a l’Escoleta, d’altres. Compartint un estiu diferent però igual en l'essencial (joc, natura, cures, quotidianitat, gaudi).
En acabar el mes, però, una bufetada de realitat ens ha tingut amb un nuc a la gola vora tres setmanes.
Un positiu. El protocol en marxa en coordinació amb Salut Pública per contactar amb les famílies, aïllament preventiu, realització de proves PCR a tots els infants i l'equip, i l'ai al cor fins fa una setmana, que va acabar el degoteig de resultats.
Afortunadament, només un altre positiu, i ambdós, amb símptomes molt lleus.
Com us deveu imaginar, però, han sigut uns dies de molta angoixa als quals han seguit reunions per tal d'analitzar i tractar de pal·liar les debilitats del Pla; i també per tal d'adonar-nos de les fortaleses, les quals ens han de tranquil·litzar i donar seguretat, dins de la intranquil·litat i la inseguretat d’una situació com la que vivim, per afrontar el nou curs.
Les persones implicades, per descomptat, hi han estat al corrent en tot moment, però hem considerat oportú fer-ho públic per dues raons. La primera, per transparència, i la segona, per contribuir a conscienciar-nos de com de fràgil és aquesta ‘nova’ normalitat.
Les notícies són cada vegada més desencoratjadores i ens hi juguem tots molt, massa.
Per com de dur seria per a tots, i especialment per als infants, un nou confinament.
Per com de terrible seria que tornaren les xifres de pèrdues humanes que ens deixaren una primavera esgarrifosa.
Encara tremoloses, volem donar les gràcies a la Secció d’Epidemiologia del Centre de Salut Pública de València, pel seu esforç malgrat les dificultats, i, per descomptat, i sobretot, a totes les famílies, ja que és gràcies a la seua responsabilitat que la transmissió es va aturar.
Malauradament, hem d'assumir que la realitat és la que és, i que el risc zero no existeix. En les nostres mans està, però, fer tot el possible per acostar-nos-hi, actuar sempre amb la màxima precaució i, en cas que hi haguera un cas possible o confirmat, respondre amb la màxima rapidesa, transparència, responsabilitat i col·laboració.
Cuidem-nos i agafem-nos ben fort de la mà, perquè ens necessitem tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada