dilluns, 9 de novembre de 2020

Què és i què fem a l'espai de la Psicomotricitat Vivenciada?

Ni circuits ni exercicis ni proves.
La psicomotricitat vivenciada no té res a veure amb tot això, sinó amb el plaer del lliure moviment i del que això suposa no només en l'àmbit motor, sinó també en el cognitiu i emocional, en unes edats en què són indissolubles.
No hi cap el correcte o incorrecte, i tots hi podem trobar sempre el nostre lloc, segons com ens sentim en cada moment.
Fem i desfem seguint els nostres interessos i necessitats, expressant i superant les nostres pors, creant i recreant-nos en el plaer que ens reporta el moviment, la interacció i el descobriment de les primeres relacions de causalitat.
Desfogar-nos, relaxar-nos, desafiar-nos, construir, cooperar, reptar, caure, arrebossar-nos… sentint-nos capaços, segurs i lliures per gaudir del plaer d’actuar i del plaer de pensar, simbolitzar i decidir la nostra actuació a través del joc: explorant, investigant, superant i transformant situacions de conflicte, relacionant-nos amb els altres i expressant, a través de l'acció i en llibertat, les nostres emocions, la nostra pròpia individualitat.
Un espai inicial preparat minuciosament per Mercedes, amb elements fixos, que ens seguritzen, d’altres que canvia en cada sessió d’acord amb l’edat del grup i amb allò que observa que ens engresca, ens dona plaer, refugi, satisfacció; i d’altres que canviem nosaltres mateixos d’acord amb allo que ens engresca, ens dona plaer, refugi, satisfacció.
Amb una mirada que escolta, acull i abraça, ens observa des de la distància, deixant-nos fer, sense enviar ni interferir sempre que no salga, sense pressionar a fer res que no vulguem o res que no estiguem encara preparats per fer, sinó acompanyant-nos en aquest camí cap a l’autoconsciència i el creixement a través de la tríada essencial acció, moviment, emoció.














Cap comentari:

Publica un comentari