Aguaitar a la classe dels bebés. Observar-los, recordar potser?, ajudar-los a dinar, contar-los un conte, jugar amb ells, adonar-se d’allò que poden fer o no encara, i adaptar-s'hi o ensenyar-los a fer tal cosa o tal altra.
De totes totes, enriquidor per a uns i també per als altres.
La COVID ha convertit els quatre grups de l’Escoleta, però, en quatre bombolles. Tanmateix, hem trobat, o millor dit, els infants han trobat, la manera de véncer aquestes separacions.
A l’hora de la migdiada, a banda i banda de les mampares transparents que va comprar l’AMPA (gràcies, famílies!), se succeeixen cada dia jocs de mims entre uns i altres.
I pujats al túnel del pati, els majors saluden els menuts i els conten, com l’altre dia, que se’n van al mercat de Jesús a comprar una miqueta de fruita, i que, en acabant, els portaran un caixonet de taronges.
Seguim, famílies, buscant el difícil equilibri entre la seguretat i l’essència que, a pesar de tot, no volem perdre. Perquè si ho fem, estem perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada