Un insecte pal ens mira estamordit, un delicat punteig de guitarra ens aplega al pati de matí. Un castell d’arena mil vegades construït i mil i una demolit, la sal a la pell i la brisa al plat, bufem la fideuà, quina gana en tornar de la mar!
Una mànega que apunta al cel i arruixa una pluja de rialles. A cau d’orella, a l’ombreta de l’hort, comença una contalla, i la primera albergínia aguaita entre la sorpresa de la xicalla. Es fonen uns glaçons descolorits… l’estiu se’ns escola entre els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada